Mercè Crosas: «Volem potenciar les consultes populars no referendàries»

Mercè Crosas (Barcelona, 1966) ha tornat a Catalunya després de 32 anys treballant als EUA en el camp de la investigació i les dades obertes. Llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona, doctora en Astrofísica per la Rice University de Texas, i predoctorada i postdoctorada per la Universitat de Harvard, va encarar aviat la tasca acadèmica i de recerca al camp de les dades, en col·laboració amb empreses científiques o amb comitès i organismes internacionals com l'OCDE.

Els últims 17 anys ha treballat a Harvard, darrerament com a cap de la gestió de dades de recerca de la universitat i com a cap de l'oficina de ciència de dades i tecnologia del Harvard Institute for Quantitative Social Science. Confessa, però, que tenia ganes de tornar al seu país més enllà de les visites familiars i ho ha fet assumint la secretaria de Govern Obert de la Generalitat, a les ordres de la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina. Liderarà les àrees de de dades obertes i transparència i de participació ciutadana.

- Durant les jornades anuals, va assegurar que "el govern obert és un govern més madur". Per què és així?

- Un govern obert és més transparent, col·laboratiu i participatiu. Va a buscar una governança més democràtica i, a la vegada, més eficient i eficaç. Aquesta responsabilitat de cara a la ciutadania i la voluntat d'escoltar-la més i col·laborar-hi per cogovernar és un element de maduresa. Com en les persones, que quan es fan grans entenen que, en una relació, cal ensenyar com ets i com actues, penses i prens decisions i, a la vegada, escoltar l'altre per tenir en compte les seves opinions i idees. Per crear conjuntament i per arribar a acords comuns.

- En aquests primers mesos al Govern, ha copsat si l'administració té en compte aquests principis de transparència i govern obert o encara ho veu, en certa manera, com un risc?

- Hi ha hagut avenços. La Secretaria de Govern Obert és jove, l'impacte que ha tingut no és tot el que hi haurà, i cal que s'entengui més què és el govern obert. Tot i això, observo que no és que no hi hagi voluntat d'avançar-hi, sinó que els recursos són limitats i cal esforçar-s'hi. Quan hi ha tanta generació de dades, si no les podem organitzar d'entrada per ser transparents, a posteriori representa un esforç molt gran. En tot cas, a la Generalitat hi ha consciència que això és important i hi ha camí per recórrer. A banda, quan pensem en els 947 municipis de Catalunya i molts d'ells amb menys de 5.000 habitants, és difícil fer aquest esforç a tot el món local. No tots tenen els recursos necessaris.

- La llei de transparència i accés a la informació pública acaba de fer set anys. Quan es va aprovar, era molt innovadora, però encara representa el marc legal idoni per afrontar els reptes actuals?

- Amb la llei, ens autoimposem més que altres comunitats de l'Estat i que la llei bàsica espanyola i això evidencia que hi ha voluntat de transparència. Tot i això, cal anar més enllà de la llei en si. La normativa ens dona una via per començar, i això és important, però el que cal és saber valorar la importància de ser transparents, col·laboratius i participatius. S'aconsegueix més amb un canvi de cultura de la societat i de l'administració que no només amb lleis. Tenim la intenció de valorar què es pot modificar de la llei per aplicar més sancions quan no es compleix i veure què pot millorar, però cal fer-ho conjuntament i amb consens.

"Volem modificar la llei de transparència i impulsar-ne una sobre grups d'interès i una sobre participació"

- Serà l'únic canvi normatiu en aquest àmbit?

- Volem també impulsar una llei sobre els grups d'interès i una sobre participació. Cap iniciativa es planteja de cara als primers dos anys de legislatura, però sí en la segona meitat del mandat. En el cas de la llei de participació, de fet, voldríem fer un procés participatiu profund per rebre'n propostes.
 
- Un informe de Josep Lluís Martí encarregat pel Departament d'Acció Exterior l'anterior mandat assenyala, precisament, que la normativa catalana sobre participació ciutadana està molt fragmentada en moltes lleis, algunes de les quals parcialment anul·lades, fins al punt de ser incoherents entre elles. S'hi posarà ordre?

- Sí, tot i que encara és aviat per avançar què inclourà aquesta nova llei. La implementació de processos participació tant a dins de la Generalitat com al món local encara han de madurar més, malgrat que se n'han fet de molta qualitat i amb bons resultats. Cal buscar, en tot cas, l'objectiu de cocrear i fer un seguiment en la participació perquè la ciutadania vegi que es valora allò que aporta en aquests processos. També cal adaptar-ho a la tecnologia del segle XXI, amb nous mètodes de participació i per contribuir per part de la ciutadania, ja sigui aportant dades o debatent. L'objectiu final, però, és allò important, cal pensar què es pretén amb cada nova normativa i actuar en aquest sentit de la mà de la ciutadania.

"Cal adaptar la participació a la tecnologia del segle XXI, així com les formes de contribuir per part de la ciutadania, ja sigui aportant dades o debatent"

- Els últims anys, parlar de participació ciutadana equivalia sovint a parlar de consultes o referèndum, però bona part dels intents per regular-ho han estat tombats pel TC. Hi ha alguna via per intentar recuperar aquest element de participació directa?

- Volem que la ciutadania tingui l'oportunitat i el suport per participar activament a la democràcia més enllà d'una votació cada 4 anys. Per això posarem eines i metodologies a disposició de les administracions per facilitar aquesta participació ciutadana. Les consultes populars no referendàries són un dels pilars per fomentar aquesta cultura democràtica de més participació. Estem treballant per optimitzar i potenciar aquests processos.

- Pel que fa a la nova llei sobre registre de grups d'interès, quines novetats plantegen?

- Tot just ho hem començat a treballar, però cal definir millor què és un grup d'interès. I el fet que es registrin és important, però cal determinar millor què cal incloure-hi, l'activitat del grup i el propòsit, i fer-ho de manera eficient. També cal veure si es poden integrar registres diversos i demanar les dades tan sols un cop, per simplificar allò que es demana. Tenir aquesta informació no és res negatiu, és per transparència, per entendre quines activitats fan els grups d'interès i amb quins propòsits, i hem de concretar la millor manera per aconseguir-ho. És important que fem les lleis amb evidència empírica sempre que sigui possible. Aquest és un altre element que volem fomentar des d'aquesta secretaria. Hem de posar les dades sempre al centre del que fem i usar-les, així com altra informació i referents tant experimentals com de recerca d'altres països.
 
- Els indicadors evidencien que l'interès per les dades ha augmentat el darrer any, tant pel que fa a la reutilització com a les peticions d'informació. És a causa de la Covid o realment la ciutadania cada cop hi està més abocada?

- Una cosa porta a l'altra. La Covid ha evidenciat que les dades són importants per prendre decisions que afecten directament a la gent i també pel que fa a les actuacions personals. Les persones sovint prenem decisions cada dia d'acord amb les dades de l'entorn, sense adonar-nos-en. Ara això s'ha fet evident. Bona part de les noves dades que s'han obert i les que més s'han buscat tenen relació amb la Covid, però molts s'han adonat amb això de la importància de les dades per prendre decisions de forma ben informada i l'interès ha crescut per fer-ho. A més, molts d'aquests fitxers s'han actualitzat diàriament i gent del món de la recerca, la política o el periodisme hi han accedit i n'han automatitzat els processos de tractament.

"La Covid ha evidenciat que les dades són importants per prendre decisions que afecten directament a la gent"

- Tot i això, el fet que hi hagi dades no implica que aquestes s'entenguin, com s'ha evidenciat amb algunes de les lectures simplistes que els antivacunes fan en relació a les patologies greus en persones vacunades de Covid.

- Exacte, i les dades tenen molt de poder i aquest ha de portar aparellada la responsabilitat a l'hora d'analitzar-les. Un dels meus objectius és que les dades vagin acompanyades de la recerca i l'expertesa dins del seu àmbit. En tot cas, primer cal disposar de dades de qualitat i, per aconseguir-les, cal saber com definir-ne bé els camps i tenir clar quines preguntes fas i què vols saber en relació a aquesta informació. En el camp de la ciència, això se sap bé perquè forma part del mètode científic, el qual requereix cada cop de més dades per millorar el model i aquest, a la vegada, demana experimentar per trobar-ne encara més dades. I quan publiquem les dades obertes, hem de tenir aquesta responsabilitat de vetllar perquè es puguin interpretar amb l'expertesa que es requereix per explicar-les i fer-les entenedores.

- Un dels objectius del Departament és crear un responsable de dades obertes de Catalunya. De què es tracta?

- Seria un representant de dades i govern obert de cara al món local, per entendre com generem dades de qualitat i la importància d'usar-les de manera intel·ligent i amb coneixement. Serà una figura nova que dependrà de la Secretaria, encara no n'hem definit el nom, per coordinar-se amb la resta d'administracions del país. Ja tenim una xarxa de governs transparents que col·labora per portar serveis al món local en relació amb el govern obert, però volem impulsar més serveis, ajudar més als municipis amb pocs recursos i fer aquest canvi de mentalitat sobre la nova forma de governança.
 
- Una de les crítiques que es van fer a la llei de transparència és que tracta totes les administracions per igual, malgrat les diferències evidents de recursos. Ara es vol esmenar això?

- Sí, dins de l'àrea de govern obert treballem amb quatre objectius molt importants de cara als propers anys. El primer és la millora del govern obert al si de la Generalitat, donant servei als departaments per identificar quines dades s'han de dissenyar d'inici de forma oberta o impulsant processos participatius de qualitat. Primer de tot ho hem de fer bé nosaltres, però el segon objectiu es dirigeix al món local, ajudant a portar-hi els mateixos models i pràctiques, amb les dades en un punt central. En tercer lloc, mirarem a nivell global, intentarem ser un referent per a la resta del món i, a la vegada, aprendre d'altres països o ciutats que apliquen els principis de forma exitosa. I, finalment, volem innovar, treballar amb els mètodes i eines digitals que apareixen, buscant vies per automatitzar i optimitzar els processos d'actualització de dades, aconseguir rebre dades de la ciutadania i millorar els processos de formació i comunicació de la tasca que es fa.

"Farem un espai comú de dades obertes, on no només publiquem les dades de la Generalitat o els municipis, sinó que incentivarem que ho facin les empreses o el món acadèmic"

I a banda d'aquests quatre pilars, impulsarem "un país de dades", un projecte de col·laboració, participació i talent a Catalunya al voltant de dades obertes. Hi ha noves professions que podem promoure que aprofiten les dades i saben com treballar-les i interpretar-les, col·laborant amb la recerca. Farem un espai comú de dades obertes, on no només publiquem les dades de la Generalitat o els municipis, sinó que incentivarem que ho facin les empreses o el món acadèmic, tenint en compte la privacitat i la protecció de dades personals.

- Un web on trobar dades tant del sector públic com del privat?

- Es tractarà d'una federació de dades, encara n'estem fent l'arquitectura. Jo tinc força experiència sobre com compartir dades de forma federada i estem mirant com es pot implementar aquí. Encara es podran buscar individualment, però els repositoris es podran trobar també en un espai comú, distribuïts per variables d'interès i de forma estandaritzada. Posar-ho en comú implica també aplicar uns estàndards per aplicar les dades d'un àmbit en un altre, per comparar dades de salut amb les d'economia, treball o canvi climàtic, per exemple.

Quan es poden creuar dades d'àmbits diferents podem obtenir més valor de les dades, però abans cal habilitar que comparteixin les mateixes variables geogràfiques i temporals. També hauran d'adequar-se als estàndards de qualitat FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables, en les sigles en anglès) i el meu objectiu és que es facin amb programari lliure i amb possibilitat d'afegir-hi visualitzacions, aplicacions en recerca o històries de dades.
 
- En l'anàlisi ja feta al si dels departaments de la Generalitat s'han detectat prop d'un miler de conjunts de dades susceptibles de ser oberts. Hi ha camp per córrer encara al mateix Govern...

- Sí, el primer objectiu, com deia, és treballar internament a la Generalitat. En l'inventari fet fins ara es van identificar uns 2.000 conjunts de dades, dels quals la meitat es poden obrir i encara no s'ha fet, però és que encara en podem pensar i crear més.

"Hem identificat 2.000 conjunts de dades de la Generalitat, dels quals la meitat es poden obrir i encara no s'ha fet, però encara en podem pensar i crear més"

- Sovint la lupa de la transparència se situa en els processos de contractació, ja que ha estat l'origen de diversos casos de corrupció. Tot i això, es dona la paradoxa que és relativament fàcil trobar la informació sobre la licitació i adjudicació de contractes però, en canvi, les dades sobre l'execució final ja no es troben tan detallades i accessibles.

- Hi ha feina a fer. Tot i això, també és cert que ja s'està publicant molt i no tot es coneix, hem de fer més feina de difusió perquè arribi a la ciutadania.

- Les dades es desagreguen prou en clau de gènere?

- S'ha començat a fer. Catalunya forma part des de fa un any de l'Open Government Partnership, amb qui vam cocrear un pla d'acció amb cinc compromisos a aplicar des de l'administració, a partir de l'any vinent. I un d'ells és exactament generar dades obertes amb perspectiva de gènere.

- Per què són rellevants?

- No podrem detectar evidències conforme hi ha una discriminació de gènere en clau social, en termes de pobresa, pel que fa a càrrecs o al món laboral, per exemple, si no en tenim les dades que ho acrediten. Cal tenir la informació per entendre què s'ha de fer per millorar. Tenim molts biaixos cognitius i fets concrets ens poden distorsionar la magnitud d'alguns problemes, així que cal dades per disposar d'evidències conforme la discriminació existeix i com impacta.

"Tenir més sol·licituds d'informació no és necessàriament un indicador conforme s'és més obert, ja que l'interessant és obrir directament la informació perquè no calgui que hi hagi peticions"

- També hi ha cert biaix en les peticions d'informació pública, que en fan més ús homes que dones. A què es deu?

- Un 60% de peticions les fan homes i el 40%, dones. Caldria fer-ne una recerca per mirar de millorar-ho. Podria ser que la causa fos que el tipus de càrrecs o figures que fan peticions estan més ocupats per homes, o que el tipus d'informació que oferim interessi més als homes. Ara bé, tenir més sol·licituds no és necessàriament un indicador conforme s'és més obert, ja que l'interessant és obrir directament la informació perquè no calgui que hi hagi peticions. I no sabem si els homes o les dones fan més tasca de reutilització de dades obertes.
 
- Potser els homes no sabem trobar dades ja publicades i les demanem igualment?

- Podria ser això! En tot cas, cal analitzar-ho per trobar solucions. No sé si serveixo com a exemple, estaria encantada d'ajudar, però volem promoure que les dones vulguin reutilitzar aquestes dades, tinguin l'expertesa i coneixement i es creïn els llocs de treball des d'on fer-ho.

- El món anglosaxó va més avançat que nosaltres en el camp del govern obert i vostè hi ha treballat més de trenta anys. Què en podem aprendre?

- La voluntat d'elaborar nova normativa en base a l'experiència empírica és un dels àmbits en què podem millorar. Un comitè creat als EUA hi va treballar, tenint molt en compte la protecció de dades individuals sensibles. I després d'aprovar-se la normativa, cal fer-ne un seguiment, cal explicar l'impacte que ha tingut tota la feina feta en l'àmbit de la participació.

"Podem millorar en l'elaboració de nova normativa en base a l'experiència empírica. I després val fer un seguiment del seu impacte"

- Massa cops, es desconeix l'impacte real que ha tingut una llei temps després d'aprovar-se, si ha complert o no les expectatives generades i els objectius marcats.

- Exacte. Ja es fan algunes avaluacions, però aquest seguiment des del començament a nivell empíric i la valoració del que ha funcionat i el que no és important. Igualment, cal pensar en estàndards globals de dades obertes de manera eficient per facilitar-ne la reutilització, combinació i comparació. Això a fora s'ha fet molt bé i aquí tenim camí per recórrer.

- Sovint es parla de les potencialitats de les dades com a motor econòmic. El projecte "un país de dades" també ho incentivarà?

- Sí, el fet de crear aquest talent i professions que treballin amb dades obertes generen les eines i la innovació. Quan les dades són obertes, el seu valor es pot multiplicar més per donar serveis o per crear noves aplicacions per a la ciutadania.
 
- Segons l'última baròmetre d'Antifrau, un 67% dels catalans creu que existeix bastanta o molta corrupció. És un reflex de la realitat i es fa prou per canviar aquesta percepció?

- Des de l'Estratègia de lluita contra la corrupció, impulsada el gener del 2020, s'ha fet feina en aquest sentit i aviat el lideratge saltarà del Departament d'Acció Exterior a Presidència. L'opinió de la ciutadania és complexa i és la que és, però el que hem fet els darrers mesos és, per exemple, crear uns plans d'integritat per aplicar-los tant a la Generalitat com als municipis. També s'ha creat la bústia ètica de la corrupció i plans de protecció dels alertadors, amb l'objectiu també d'implementar-ho al món local.

Amb això volem millorar en la percepció de corrupció, però també en la realitat, eliminant els riscos i situacions de conflicte amb els plans d'integritat i vetllant perquè, si es detecten situacions irregulars, es puguin denunciar de forma anònima a la bústia ètica i protegint els alertadors.